Americanos Anónimos - La Otra América

-->

Venezuela, tierra de gracia, es país de gente amable y profundo mestizaje. Esta serie de retratos surge de la búsqueda de mis raíces. Siendo mi padre de los altos páramos andinos y mi madre de la soleada costa del Caribe oriental venezolano, como fotógrafo curioso y apasionado por el retrato hubo siempre en mí una necesidad de hurgar mi pasado, un fervor por revisar mi historia mestiza, poder reconocer esa importante síntesis de la gran diversidad étnica de mi país.

Dediqué tiempo a viajar primero a los Andes venezolanos en búsqueda de algún pueblo donde su gente guardara aún esa estampa poca alterada por la modernidad. San Rafael De Mucuchíes, ubicado a 3.142 metros sobre el nivel del mar y a 30 km. al noreste de la ciudad de Mérida, es considerado el pueblo más elevado de Venezuela. La aldea tiene una población de alrededor de 600 personas y está ubicada sobre una meseta aluvial a orillas de la carretera transandina, rodeada por cumbres, lagunas, el río Chama, que lo atraviesa longitudinalmente; sembradíos de zanahoria, ajo, patatas y amplios trigales que se mezclan con los típicos frailejones (espeletia schultzii) de los páramos.

En este viaje encontré gente humilde de gran nobleza, algo tímida y marcada por la cruda y fría geografía andina, pero que con el tiempo abrieron el calor de sus casas al igual que sus corazones para dejarme fotografiarlos de una manera muy parecida a como se hacía en los tiempos de los abuelos. Con un estudio fotográfico ambulante compuesto de un fondo de tela, una lámpara de flash, un trípode y dos cámaras, me pude instalar en un establo donde comencé a encontrar posantes que reunían una estampa noble, con su vestimenta típica y algún que otro objeto querido por ellos o utilizado en sus labores diarias. Deseaba, además, mostrar también la huella geográfica de la región. Igualmente me dediqué a retratar también a la amable, sonriente y abierta gente del pueblo de pescadores de San Juan de Las Galdonas, en la Península de Paria del Estado Sucre, en el este del país.

Fotografié con cámaras de mediano formato 6x7 cm. y de gran formato 9x12.5 cm. Utilicé tanto negativos blanco y negro como película a color. Del negativo blanco y negro obtengo copias ampliadas a 30x40 y con la película a color, transfiero sus negativos Polaroid para ser positivada instantáneamente por contacto y presión sobre papel para acuarela Fabriano 50% algodón. El resultado es retocado minuciosamente con crayones de cera, editado, firmado y montado mas tarde para su exposición.

Tanto en el estado Mérida como en el estado Sucre de Venezuela, encontré gente valiosa, no solo porque son parte de mis raíces y patrimonio cultural, si no porque son héroes que resisten en silencio, casi invisiblemente, el paso de una modernidad feroz que todo lo devora. Estos americanos anónimos permanecen dejando un digno, bello y firme legado de su cultura, sus costumbres, su estampa y una voz que me cautivó al tratar de atrapar sus memorias.

Veneçuela, terra de gracia, és terra de gent amable i profund mestissatge. Aquesta sèrie de retrats sorgeix de la recerca dels meus arrels. Sent el meu pare dels alts erms andins i la meva mare de l'assolellada ciutat del Carib oriental veneçolà, com a fotògraf curiós i apassionat pel retrat va haver sempre en mi una necessitat de furgar el meu passat, un fervor per revisar la meva història mestissa, poder reconèixer aquesta important síntesi de la gran diversitat ètnica del meu país.

Vaig dedicar temps a viatjar primer als Andes veneçolans a la recerca d'algun poble on la seva gent guardés encara aquesta estampa gairebé poca alterada per la modernidat. Sant Rafael De Mucuchíes, situat a 3.142 metres sobre el nivell del mar i a 30 km. al nord-est de la ciutat de Mèrida, és considerat el poble més elevat de Veneçuela. El llogaret té una població d'al voltant de 600 persones i està situada sobre un altiplà al.luvial a la vora de la carretera Transandina, envoltada per cims, llacunes, el riu Chama, que el travessa longitudinalment; sembrats de pastanaga, all, patates i amplis camps de blat que es barregen amb els típics "frailejones" (espeletia schultzii) dels erms.

En aquest viatge vaig trobar gent humil de gran noblesa, una mica tímida i marcada per la crua i freda geografia andina, però que amb el temps van obrir la calor de casa igual que els seus cors per deixar-me fotografiar d'una manera molt semblant a com es feia en els temps dels nostres avis. Amb un estudi fotogràfic ambulant compost d'un fons de tela, un llum de flaix, un trípode i dues càmares, em vaig poder instal.lar en un estable on vaig començar a trobar posants que reunien una estampa noble, amb la seva vestimenta típica i objectes volguts per ells o utilitzats en la feina de casa diàries. Volia, a més, mostrar com és l'empremta geogràfica de la regió. Igualment em vaig dedicar a retratar també a l'amable, somrient i oberta gent del poble de pescadors de San Juan de Las Galdonas, a la Península de Paria de l'Estat de Sucre, a l'est del país.

Vaig fotografiar amb càmeres de mitjà format 6x7 cm. i de gran format 9x12.5 cm. Vaig utilitzar tant negatius blanc i negre com pel.lícula en color. Del negatiu blanc i negre obtinc còpies ampliades a 30x40 i amb la pel.lícula a color, transfereixo els seus negatius Polaroid per ser positivada instantàniament per contacte i pressió sobre paper per aquarel.la Fabriano 50% de cotó. El resultat és retocat minuciosament amb crayones de cera, editat, signat i muntat més tard per la seva exposició.

Tant en el Mèrida com en l'estat de Sucre de Veneçuela, vaig trobar gent valuosa, no només perquè són part de les meves arrels i patrimoni cultural, sinó perquè són herois que resisteixen en silenci, gairebé invisiblement, el pas d'una modernitat ferotge que tot ho devora. Aquests americans anònims romanen deixant un digne, bell i ferm llegat de la seva cultura, els costums, la seva estampa i una veu que em va captivar en tractar d'atrapar els seus memòries.

In Dember 1991, compelled by an urgent need to rediscover and preserve my heritage, I went to photograph the people of San Rafael de Mucuchies in the Andean Mountains of Venezuela. I did not know then that my experience there would lead to an extended communion with its inhabitants, and that the people would guide me in a project to inventory and document their lives.

I found in San Rafael de Mucuchies and in San Juan de Las Galdonas (a small village located on the opposite side along the Northeastern Caribbean coast), a vestige of another era. The people are remnants of distant time, whose customs are vanishing with the onset of a voracious modernity. They embody the anthropological, cultural and historical richness and diversity of my country. I have started with Venezuela, but my ambition is to join together the people of the Americas, from Patagonia to Canada, in one portfolio titled The Anonymous Americans. As I realize this project, I have the opportunity to share in the lives of those I photograph, exchanging impressions, and capturing their appearance and essence as they pose for me.

Walking through each town, I get an overview of the people. I then select those who exemplify the spirit of the region, those who carry its imprint and inspire me. When I visit these people and their villages, I feel as though I have taken a step back in time, and I try to portray them as our grandparents may have portrayed them. I am mesmerized by their gestures, their attire, their work, their dignity, their laughter, and their willingness to be taken into account. The wondrous simplicity of their lives astonishes me. I am captivated. I eel that I must faithfully secure their legacy and memory.

I have been working on this project for several years. It has been a journey of self-discovery that has given me focus as a human being, and as a photographer. Through these portraits I seek to reveal their notion of the world surrounding them and how it may differ from ours.

At the heart of this project lies my desire to convey and preserve their supreme value as human beings and to transmit what they have shared with me: Their dignity, their strength, their laughter, their wisdom and their beauty; for these are the basic, the unspoiled, the forgotten, almost invisible heroes living in silence, my anonymous americans at The Other AMERICA.